poble

“Capità de la meva ànima”

27 setembre, 2010 in Catalunya, Futur, Lideratge, valors

La setmana passada vam viure l’últim ple d’aquesta legislatura on es va escenificar fidelment el que ha estat el Tripartit II amb la seva divisió en les votacions i en un tema tan cabdal com és la reforma laboral.

Però bé, ja hi haurà temps de fer balanç del llegat que deixa el Tripartit i el balanç més important i definitiu el faran els ciutadans a les urnes el proper 28 de novembre.

Permeteu-me, però, que aprofiti aquestes ratlles per fer un altre balanç, un balanç intangible però tant o més important que el tangible. Han estat aquests uns anys convulsos, agitats i plens de picabaralla política. L’ànima d’un poble es ressent d’aquests períodes. Val a dir que el país ha donat mostres de fortalesa. Al llarg d’aquests anys hem assistit a diverses situacions en les quals calia donar resposta des del País a situacions que dificultaven el nostre avanç.

Davant d’aquestes situacions s’ha produït sempre una resposta per part de la societat catalana, de rebuig o de resposta: l’acte de l’IESE per reclamar la gestió de l’aeroport d’El Prat, l’editorial conjunt “La Dignitat de Catalunya” per defensar el nostre Estatut o la manifestació del 10-J on el poble de Catalunya va fer sentir la seva veu en defensa del nostre autogovern. Societat civil, mitjans de comunicació i ciutadania han fet sentir la seva veu, però hem estat capaços de transformar aquesta veu en fortalesa interior?

Els nostres governants no han sabut transformar tot aquest cabdal social en iniciativa política. Erms de lideratge, la nostra fortalesa interior s’ha ressentit. Deixeu-me recordar aquí un petit fragment del poema “Invictus”:

“No importa com d’estreta sigui la porta

Quants càstigs s’escriguin al paper de la sentència

Jo sóc l’amo del meu destí

Jo sóc el capità de la meva ànima”

Aquí, al nostre entendre, està la resposta: el Govern no ha exercit de capità de la nostra ànima, ha flaquejat davant les dificultats, ha permès que el desànim s’instal·lés, s’ha rendit abans de començar.

Els valors de la nostra societat hi són, la voluntat de la nostra gent hi és, el vestit es pot refer de nou, però sobretot cal que el futur Govern entengui que el seu exemple, el seu rigor, la seva fortalesa i el seu lideratge han de ser la corretja de transmissió de l’impuls de tot un poble. “I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival”.

Res no justifica un espectacle indigne

19 juliol, 2010 in Ple del Parlament

Autoritarisme, falses acusacions, enfrontaments interns i, ara, atacs de nerviosisme i pèrdua de papers. Aquesta és la lamentable evolució dels grups parlamentaris que donen suport al Govern en aquest final de legislatura. Si fa uns dies vivíem un trist episodi parlamentari amb la repetició d’una votació que el Tripartit havia perdut, la setmana passada varem viure una situació molt violenta, en presenciar com un membre del Govern perdia els papers i els estreps en el transcurs del debat parlamentari, i es dirigia a un diputat de CiU en un to inimaginable fins avui a la Cambra catalana.

El Conseller Castells va patir un atac de nerviosisme impropi d’un membre del Govern.

Sabem que la situació del Conseller d’Economia no és fàcil: el seu govern ha demostrat incapacitat per afrontar la crisi i impulsar propostes per a superar-la; el seu Departament ha de respondre de probables irregularitats respecte a l’hotel del Palau; l’afer dels informes ha arribat a fiscalia i durant el seu mandat ha hagut de mossegar-se la llengua en algunes ocasions davant decisions del seu partit a Madrid.

Però això no justifica que el poble de Catalunya hagi de presenciar una sortida de to com la del dijous al Ple del Parlament. El poble de Catalunya mereix uns dirigents que sàpiguen mantenir la serenitat en els moments difícils. Que no perdin el control davant les adversitats. Sabem que és difícil, Conseller Castells, quan el seu govern es desmembra i quan mira enrere i no troba gaires motius per a sentir-se satisfet de la tasca feta. Però això, senyors del Govern, no justifica un espectacle indigne.

Tots a la manifestació

9 juliol, 2010 in Estatut

Espero que dissabte ens veurem tots a la manifestació contra la sentència del TC sobre l’Estatut. Tots aquells que ens estimem el país i que no estem disposats a permetre que ningú ens talli les ales … ni els drets.

Potser molts esteu una mica decebuts pel gir que ha pres aquest tema en els darrers dies, per les picabaralles entre diferents forces polítiques sobre lemes i senyeres, de les quals CiU hem intentat fugir. I és que, ho reconec, els polítics ens hem apoderat en certa manera d’una iniciativa que era vostra, de la societat civil catalana.

Us demano perdó per la meva part de responsabilitat, però espero que ens veurem a la manifestació. Ara mateix només desitjo que sigui un èxit, que tots hi tinguem cabuda i ens hi sentim còmodes en una clara expressió de rebuig del tracte que ha rebut l’Estatut que varem referendar com a poble. Que s’hi senti còmode també el President Montilla, que en aquests dies ha demostrat certa incomoditat i feblesa respecte a aquest tema. Temps tindrem després de valorar el seu paper.

Jo hi seré, entre tots vosaltres, amb la meva família i els  meus amics. Perquè dissabte no seré portaveu, ni diputat, ni polític. Dissabte seré Oriol Pujol Ferrusola, que surt al carrer, com un català més, a defensar la dignitat de la nostra nació.

Comentaris recents

  • Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
  • Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
  • Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
  • anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
  • Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
Les Meves Intervencions Pregunta'm