Parlament
La porta continua oberta
Avui s’ha fet públic que s’ha tancat un acord amb el PP perquè el Govern presidit per Artur Mas pugui tirar endavant els pressupostos 2011, amb la seva abstenció. Cal agrair l’actitud responsable del PP per no impedir que els pressupostos puguin ser aprovats , uns pressupostos que no són els que ens agradarien però són els que toquen davant el moment de crisi que vivim.
Aquest pacte no és un pacte per a quatre anys, és un pacte per a la responsabilitat. L’oferiment de responsabilitat la vam fer a tots els grups parlamentaris, no només al PP, sinó també al PSC i ERC, que han preferit mirar cap a una altra banda enlloc de sumar, quan segurament haurien de ser els primers en sentir-se coresponsables de les mesures que el Govern del president Mas haurà d’aplicar. En cap cas hem demanat mai una adhesió total als pressupostos, però sí un gest de responsabilitat que es traduís en una abstenció. De moment, només el PP ha entès el context. La porta encara continua oberta. PSC i ERC encara hi són a temps per reconsiderar el seu vot i abstenir-se en la votació final de pressupostos que tindrà lloc en l’últim ple.
Des del primer dia hem dit que som conscients que no tenim majoria al Parlament i per aquest motiu sempre hem ofert la mà estesa per negociar amb els diferents grups de l’arc parlamentari. Hem arribat a un acord amb el PP sobre els pressupostos sense renunciar a altres acords amb altres grups i un bon exemple és la Llei Òmnibus, on estem disposats a arribar a acords amb tothom. I sí, amb el PSC també.
La doble cara del 15M?
Els incidents del Parc de la Ciutadella de dimecres passat van ser un atac a la integritat física i moral de les persones, un atac a la democràcia i un atac a la institució del Parlament, on rau la sobirania popular. Però també va ser un atac directe al moviment 15M i al que havia representat fins ara, emmarcat en una reivindicació legítima, però pacifista. O aquell dia vam veure la doble cara del 15M? Perquè en el fons la convocatòria era per paralitzar el Parlament.
El Parlament, com a institució, i alguns diputats que van ser agredits no descarten emprendre accions legals contra els violents perquè actituds com aquestes, tipificades en el Codi Penal com a delicte, no quedin impunes i no es tornin a repetir.
Ara, el moviment 15M s’ha desmarcat i desvinculat d’aquestes actituds violentes i ha lamentat el mal provocat a la seva imatge. Doncs bé, ara tenen una oportunitat per desmarcar-se totalment dels violents. I com a damnificats també pels incidents del passat dimecres, el 15M hauria de reflexionar si una via per fer-ho no seria personar-se com a acusació particular contra les persones que han malmès la seva imatge i que han traspassat la línia vermella. Hi ha una doble cara o no del 15M? Tenen una oportunitat per aclarir-ho.
24-O
Aquesta legislatura no dóna per a més. La situació actual ja no s’aguanta per enlloc.
No l’aguanta el país, que vol passar pàgina del mal govern, del desori, del desordre i de la frivolitat.
No l’aguanta l’economia, prou malmesa per la crisi i amb la necessitat que algú s’hi posi amb coratge, lideratge i decisió al capdavant dels problemes per intentar resoldre’ls i buscar possibles solucions.
No l’aguanta el Govern Tripartit, immers en batalles fratricides que a hores d’ara es veuen molt incrementades per la tàctica de curta volada i electoralista de cadascun dels tres partits (PSC, ERC i ICV).
No l’aguanta el president Montilla, que haurà de dissoldre el Parlament aquest mes d’agost. Ja no suportaria noves votacions al Ple del Parlament, ja no suporta el risc que el seus socis de govern el deixin en minoria o li imposin llei sense solta ni volta com, per exemple, el “nyap jurídic” de la Llei de Vegueries. Tampoc suporta el risc que els seus, els propis socialistes, tornin a desautoritzar-lo o a desacreditar-lo com, per exemple, van fer al Congrés dels Diputats rebutjant la seva proposta de rebuig a la sentència del TC contra l’Estatut.
Això ja no s’aguanta més i aquest final de legislatura és un bon exemple del que han estat aquests 7 anys de Tripartit: incapacitat d’anar junts per fer el que el país necessitava i necessita, ocupar el govern sense més horitzó que ocupar-lo per ocupar-lo sense un projecte sòlid de govern i de país compartit, i estar ben units, ben coordinats per atacar, agredir i destruir -si poden- a CiU.
Que el final d’etapa sigui el 24 d’octubre i que així pugui començar una nova etapa.
Qui sóc
Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d'una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M'he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a "allò col·lectiu", en valors cristians i de catalanitat.
Comentaris recents
- Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
- Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
- Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
- anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
- Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
