País
Estrenem videobloc
Un partit fort per un país més fort
Avui posem en marxa el meu videobloc, un espai on els militants i simpatitzants podran trobar reflexions a l’entorn de Convergència i de l’activitat que desenvolupo com a secretari general adjunt, per tal d’enfortir el partit.
El videobloc es converteix en una nova eina que permet una comunicació directa i propera, a través de la utilització del format audiovisual, que tanta força i repercussió té a la xarxa. El videobloc també pretén mostrar aspectes i reflexions a l’entorn del partit que sovint queden més allunyades dels mitjans de comunicació convencionals; a més, es combinarà amb vídeos amb reflexions de caràcter més personal. En aquest sentit vol servir d’eina per apropar la política al conjunt de la ciutadania.
El videobloc d’Oriol Pujol (http://videobloc.oriolpujol.cat) és, junt amb el que en el seu dia va fer el President Artur Mas, una experiència similar a la que ja van tirar endavant líders polítics europeus i nord-americans, com ara David Cameron o Barack Obama.
“Que què tenim?”
Pels que no ho sàpiguen sóc un fervent admirador dels darrers anuncis de la cervesa Damm. Primer va ser el de “… un equip de futbol va ser el centre del món i quin és el seu secret es preguntava tothom?…” I més endavant el de “….Què tenim? Que què tenim?…” Felicito l’empresa i els creatius per associar actius, valors i actituds positives de país, de Catalunya –que hi són- , al seu producte.
Em declaro cerveser. No només perquè m’agradi la cervesa, sinó perquè m’identifico plenament amb els atributs (de país) que l’anunci li atorga.
Moveu-vos per la xarxa i veureu quanta gent l’ha adaptat, ja sigui per exposar les virtuts del seu poble, d’una empresa, d’un producte, d’un equip de futbol, d’una entitat… o d’un partit polític.
Aquesta és la línea, aquesta és la corrent que empeny amb més força. Tenim massa coses bones com per només veure les dolentes.
A propòsit del president Pujol
Benvolguts i benvolgudes. Feia dies que no escrivia cap reflexió al bloc. Exactament des de després de les eleccions del 28N, que ho vaig fer per donar-vos les gràcies. Des de llavors, ha pres possessió el president Mas, ha pres possessió un nou Govern i fa poques setmanes vaig ser escollit pel Consell Nacional nou secretari general adjunt de Convergència. Nous reptes que intentarem afrontar i complir amb el màxim compromís amb Catalunya. Lamento i demano disculpes per aquest parèntesi de temps i crec que és oportú trencar-lo avui a propòsit del president Pujol.
El president Pujol va afirmar ahir que l’alternativa a un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà ara ja només podria ser la independència.
Té importància perquè aquesta és una reflexió d’un home que està en contacte amb la realitat del país i que, a més a més, coneix la realitat d’Espanya, de la qual n’ha tingut una visió privilegiada durant els 23 anys que va ser president de la Generalitat, tant amb governs del PSOE com amb governs del PP.
La reflexió del president Pujol encaixa perfectament amb el full de ruta marcat per Artur Mas i amb la idea d’una transició catalana cap al dret a decidir i amb el que va declarar fa uns dies quan va dir “Si Espanya no se mueve, no hay encuentro sino ruptura”. I em pregunto, és molt diferent del que diu el president Pujol?
El president Pujol també parla de fracàs, en aquest sentit, del model de l’estat de les Autonomies o del café para todos, un fracàs que el mateix president del Congrés dels Diputats i dirigent del PSOE, José Bono, reconeix.
Segons el meu parer, l’única cosa que se li podria retreure al president Pujol és que hagi estat ell, precisament, i Catalunya durant tots aquests anys la locomotora d’aquest estat de les autonomies amb aquell argument de: “El que demanem per a nosaltres, si després Espanya ho generalitza no és cosa nostra”. Certament, amb aquest exercici i voluntat d’emular o imitar el que Catalunya tenia, algunes Comunitats Autònomes tenen competències que no les volien i se les van haver d’empassar com, per exemple, en matèria de Sanitat o Ensenyament. Per això, recullo la frase que alguns dirigents espanyols han dit en més d’una ocasió. “No queremos más para vosotros, porque no queremos más para nosotros”.
Té raó el president Pujol quan analitzant el nacionalisme actual l’ubica en un sentiment i amb una voluntat d’articular el dret a decidir de manera molt més contundent que anys enrere. Però aquest és un anàlisi molt simple perquè qualsevol el va poder observar en la manifestació del 10J. I el president Pujol planteja una altra reflexió important i és que el col·lapse autonòmic, que per alguns es fa insostenible, sens dubte és una oportunitat per a Catalunya. Hi estic d’acord.
I un altre apunt. Les reflexions del president Pujol són semblants a d’altres polítics en actiu i potser ara ja no és el moment que Catalunya continuï responent (ja hem dit no al café para todos i ja hem dit que volem el que és nostre), sinó que és el moment en el qual Catalunya té dret a preguntar.
El Sr. Triadú, el mestre
El mestre. Aquesta és la paraula que millor defineix per a mi la persona del Sr. Triadú. I dic mestre en el sentit més ampli de la paraula, no només en el docent. El mestre del país, el mestre dels valors, el mestre de la lluita per la defensa de la nostra identitat, el mestre de la pedagogia, el mestre de la resistència, de la persistència, del compromís, de la cultura… Són tants els àmbits on el Sr. Triadú ha deixat la seva petjada, el seu segell, la seva empremta. I aquest pòsit resta per sempre més en la nostra història i memòria.
En la presentació en aquest bloc em defineixo com una persona que s’ha criat i educat en un clima de llibertat personal, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a “allò col·lectiu”, en valors cristians i de catalanitat. I part d’aquests valors els dec al mestre Triadú.
Els nostres referents, encara que se’n vagin, s’han de mantenir ben vius en la nostra consciència col·lectiva, i ens han de servir per construir un futur millor.
Qui sóc
Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d'una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M'he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a "allò col·lectiu", en valors cristians i de catalanitat.
Comentaris recents
- Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
- Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
- Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
- anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
- Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
