mà estesa
Punt de trobada
No hi ha pacte ni cap mena d’acord estratègic amb el PP. Senzillament, es va abstenir en els pressupostos de 2012 i va possibilitar que prosperessin.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va anunciar dilluns passat que els socialistes suspenen les reunions amb CiU fins que aclarim si hi ha un acord estratègic amb el PP. Doncs bé, la resposta ja l’hem donat: NO. Navarro també va dir que el país necessita acords multilaterals. SÍ. Hi estem d’acord.
Llavors, on és el problema? No hi ha cap acord estratègic amb el PP, estem d’acord que el país necessita acords multilaterals. No veig motiu perquè no es puguin reprendre les reunions bilaterals CiU-PSC de manera immediata. Nosaltres no ens hem aixecat de la taula.
Era vox populi que els pressupostos els tiraríem endavant amb el PP. És més, després de la primera i única reunió bilateral CiU-PSC celebrada fins ara, el propi PSC ho tenia tan coll avall que va obrir la porta a parlar dels pressupostos per al 2013, descartant-se absolutament per al 2012. De fet, ni en la bilateral ni ens els grups de treball que s’havien agendat perquè comencessin a treballar, el pressupost del 2012 mai ha estat sobre la taula.
Llavors, on és el problema? Per què aquesta suspensió? El “Nou PSC” ha iniciat una reflexió profunda, seriosa i positiva, que valorem. Els estenem la mà perquè defugin el tacticisme i a més actuïn seriosament. Aquí ens podem trobar.
ENTRA-SURT, SÍ-NO
En els primers set mesos del Govern Mas hi ha coses que s’han incorporat a la política catalana i d’altres que han sortit:
-Entra: Credibilitat, capacitat, seriositat, mà estesa i consens.
- En surt: Discrepàncies, indecisions, contradiccions, manca de lideratge, desprestigi internacional.
- Retallades? No. Ajustos, contenció, austeritat i reformes per, esforçant-nos avui, tenir un País millor demà. Sí.
- Pressupost ajustat? Sí. Per desig? No. Per caprici? No. És el que es pot fer i toca fer. No volem acabar com Grècia.
- Algun socialista. Debatent-se en la necessitat de ser útils al País, de no ubicar-se en el NO permanent. Encertant la investidura o el paquet de lleis òmnibus.
- Les famílies socialistes. Acaronant perillosament a Rubalcaba, a qui reconeixem tant l’habilitat política com la desconfiança que ens genera la seva ment jacobina. PSC, ull!!!
- Els populars. Arremangant-se en positiu pels pressupostos; bé. Fent demagògia amb la llengua. Massa ocupats en la salivera que els produeix una possible majoria absoluta, com la de Camps? Caldrà treballar per evitar-ho. Sempre hi ha un “galibier” disposat a entreposar-se amb un que va de guanyador. Catalunya ha de ser aquest coll.
- Els republicans. Esperant l’Oriol? I nosaltres també.
- Els ICV-Euia; Indignats?
- CAT; Sí. I a la matricula. No vam quedar que no discutiríem de “chapitas”? Doncs deixem de discutir i posem-nos-el.
- Papers de Catalunya. (Mal anomenats de “Salamanca”). Són on havien de ser; a l’Arxiu Nacional. Normalitat.
- Plens llargs i feixucs. Senyal que es fa feina, tot i els problemes que apareixen; alguns diputats perden els papers i l’educació. Deu ser la calor.
- Coses bones d’aquest període de sessions: El primer amb el President Mas, el primer amb una Presidenta del Parlament, el primer amb reconeixement a en Pep Guardiola, amb una Vanguardia en català, amb ja 50 anys d’Òmnium, amb l’Alcalde Trias i celebrant avui mateix la capitalitat del mòbil fins el 2018… Coses bones, coses nostres que tenim.
La porta continua oberta
Avui s’ha fet públic que s’ha tancat un acord amb el PP perquè el Govern presidit per Artur Mas pugui tirar endavant els pressupostos 2011, amb la seva abstenció. Cal agrair l’actitud responsable del PP per no impedir que els pressupostos puguin ser aprovats , uns pressupostos que no són els que ens agradarien però són els que toquen davant el moment de crisi que vivim.
Aquest pacte no és un pacte per a quatre anys, és un pacte per a la responsabilitat. L’oferiment de responsabilitat la vam fer a tots els grups parlamentaris, no només al PP, sinó també al PSC i ERC, que han preferit mirar cap a una altra banda enlloc de sumar, quan segurament haurien de ser els primers en sentir-se coresponsables de les mesures que el Govern del president Mas haurà d’aplicar. En cap cas hem demanat mai una adhesió total als pressupostos, però sí un gest de responsabilitat que es traduís en una abstenció. De moment, només el PP ha entès el context. La porta encara continua oberta. PSC i ERC encara hi són a temps per reconsiderar el seu vot i abstenir-se en la votació final de pressupostos que tindrà lloc en l’últim ple.
Des del primer dia hem dit que som conscients que no tenim majoria al Parlament i per aquest motiu sempre hem ofert la mà estesa per negociar amb els diferents grups de l’arc parlamentari. Hem arribat a un acord amb el PP sobre els pressupostos sense renunciar a altres acords amb altres grups i un bon exemple és la Llei Òmnibus, on estem disposats a arribar a acords amb tothom. I sí, amb el PSC també.
Qui sóc
Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d'una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M'he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a "allò col·lectiu", en valors cristians i de catalanitat.
Comentaris recents
- Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
- Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
- Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
- anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
- Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
