La Vanguardia

CARTA AL PRESIDENT MAS, TAMBÉ

Publicada a La Vanguardia

President, no sóc massa partidari d’anar a remolc de titulars de premsa, ni de plantejaments fets  amb l’afany de la pròpia notícia i prou. De totes maneres entenc que amb la carta oberta que li feia ahir el President d’ERC, es planteja no només el girar full dels temps passats sinó, sobretot, acompanyar el Govern de Catalunya en la solució d’un dels problemes més grans que arrossega el País: el dèficit fiscal que ens asfíxia i ens va empetitint de mica en mica.

Sabem que les relacions del nostre grup amb ERC durant els darrers anys han estat farcides de desavinences, desconfiances i amb molts pocs punts d’encontre. Essent com som nacionalistes, no ens hem deixat endur mai per la picabaralla dreta-esquerra, ni tampoc sota plantejaments estrictament  ideològics més o menys socialdemòcrates, liberals, conservadors, … però el cert és que hi ha hagut distància, molta distància. Hem construït ponts amb altres forces polítiques que tenen o defensen projectes allunyats del nostre. Forma part de la nostra manera de fer; buscar més el que t’uneix que no el que et separa. Dit això, i en el cas concret d’ERC, crec que cal destacar a més a més de la carta oberta que li dirigia ahir el seu nou president, una declaració important feta pel senyor Carod Rovira el juny passat. Deia que el principal objectiu del tripartit era eliminar convergència, “…ens vam veure més forçats a fer un govern en què una de les idees més clares era que no governés CiU. Potser aglutinava més això que la visió que compartíem els tres grups polítics (…)” i afegia que ERC una vegada al govern “…no va saber valorar la capacitat de resistència que tindria CiU a l’oposició (…)”. És en aquesta declaració i en el propi canvi que articula ERC amb la seva nova direcció, on cal veure-hi no la certesa del que dèiem nosaltres en relació a la finalitat última dels tripartits, sinó el superar les batalles i cercar punts de trobada.

Cercar punts i actuar amb la mà estesa envers tothom, ha estat la nostra conducta. També la del Govern que presidiu, la del Govern de Catalunya. Dieu que no teniu voluntat d’encapçalar un Govern de CiU, sinó el de tots els catalans, i és per això que vull destacar que no hagueu caigut en la temptació de buscar un adjectiu per a definir el vostre Govern.  Essent així, és fàcil constatar que sou el primer que exigeix una gestió seriosa del dia a dia, també que tingueu coratge per endreçar l’administració, també per a recuperar el prestigi i l’autoestima, i lògicament per enfortir la nació. I amb tot això no cal imaginar que sereu el primer en voler avançar cap a una solució al problema financer que arrossega el nostre País.

Crec President Mas que, al costat d’un amplíssim convenciment social i capacitat de mobilització de la societat civil, un pacte fiscal en la línia del concert econòmic també compta amb la disposició de moltes forces polítiques.

Oriol Pujol i Ferrusola, secretari general adjunt de CDC.

ENTRA-SURT, SÍ-NO

En els primers set mesos del Govern Mas hi ha coses que s’han incorporat a la política catalana i d’altres que han sortit:

-Entra: Credibilitat, capacitat, seriositat, mà estesa i consens.

- En surt: Discrepàncies, indecisions, contradiccions, manca de lideratge, desprestigi internacional.

- Retallades? No. Ajustos, contenció, austeritat i reformes per, esforçant-nos avui, tenir un País millor demà. Sí.

- Pressupost ajustat? Sí. Per desig? No. Per caprici? No. És el que es pot fer i toca fer. No volem acabar com Grècia.

- Algun socialista. Debatent-se en la necessitat de ser útils al País, de no ubicar-se en el NO permanent. Encertant la investidura o el paquet de lleis òmnibus.

- Les famílies socialistes. Acaronant perillosament a Rubalcaba, a qui reconeixem tant l’habilitat política com la desconfiança que ens genera la seva ment jacobina. PSC, ull!!!

- Els populars. Arremangant-se en positiu pels pressupostos; bé. Fent demagògia amb la llengua. Massa ocupats en la salivera que els produeix una possible majoria absoluta, com la de Camps? Caldrà treballar per evitar-ho. Sempre hi ha un “galibier” disposat a entreposar-se amb un que va de guanyador. Catalunya ha de ser aquest coll.

- Els republicans. Esperant l’Oriol? I nosaltres també.

- Els ICV-Euia; Indignats?

- CAT; Sí. I a la matricula. No vam quedar que no discutiríem de “chapitas”? Doncs deixem de discutir i posem-nos-el.

- Papers de Catalunya. (Mal anomenats de “Salamanca”). Són on havien de ser; a l’Arxiu Nacional. Normalitat.

- Plens llargs i feixucs. Senyal que es fa feina, tot i els problemes que apareixen; alguns diputats perden els papers i l’educació. Deu ser la calor.

- Coses bones d’aquest període de sessions: El primer amb el President Mas, el primer amb una Presidenta del Parlament,  el primer amb reconeixement a en Pep Guardiola, amb una Vanguardia en català, amb ja 50 anys d’Òmnium, amb l’Alcalde Trias i celebrant avui mateix la capitalitat del mòbil fins el 2018… Coses bones, coses nostres que tenim.

  • Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
  • Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
  • Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
  • anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
  • Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
Les Meves Intervencions Pregunta'm