ICV

Absurd

13 abril, 2012 in Finançament, Parlament de Catalunya, Ple del Parlament

Sí. Realment en política es produeixen decisions i moments absurds.

És absurd fer un ple per debatre sobre les retallades que conclogui que cal fer un altre ple sobre les retallades.

És absurd fer un ple de retallades per dir que les retallades són horroroses i no plantejar cap ni una alternativa. Potser és perquè els que van impulsar aquest ple, especialment el PSC, ho van fer més amb una voluntat destructiva que constructiva? Als resultats em remeto.

És absurda l’actitud del PP, que feina té i tindrà per quadrar els pressupostos generals de l’Estat, i aquí empeny resolucions per a generar més despesa pública i abaixar impostos. És un elogi a la incoherència.

És absurd que per procurar que algunes d’aquestes absurditats prosperin s’uneixin PP i ICV a les mitges (van votar junts en 16 ocasions) i PP i PSC a les puntes (socialistes i populars van votar junts 44 vegades ahir. Estem davant un pacte PSC-PP potser?)

És absurd que en l’actual context econòmic l’oposició s’ajunti i voti una proposta del PP, sí del PP! per demanar que en aquest 2012 s’impulsin 51 centres educatius, 9 hospitals i 17 CAP.

És absurd no voler veure que haurem de parlar del Pacte Fiscal. Reconec la incomoditat del Govern de l’Estat i d’un PP obligat a respondre a un plantejament  amb un suport social ampli i, ara també polític. Al front CiU+ERC+ICV s’hi ha sumat el PSC. Benvinguts.

No fer res, no és l’alternativa

17 febrer, 2012 in Parlament de Catalunya, pressupostos

Entomem les crítiques rebudes pels pressupostos aprovats i per l’acord pressupostari amb el PP per poder tirar endavant uns pressupostos necessaris per a Catalunya en temps difícils. La crítica sobre el pressupost d’ingressos, la crítica sobre el pressupost de despesa, la crítica a tot. D’acord. Però un cop feta la critica i entomada: Què fem? No fer res, no és l’alternativa. El mateix passa amb la reforma laboral.

L’alternativa és que ICV pacti amb Ciutadans per bloquejar la Llei d’Acompanyament? L’alternativa és el no pel no i el cap de setmana estar darrere la pancarta? L’alternativa és trencar els primers ponts establerts entre CiU i PSC per intentar posar-se d’acord en grans aspectes de país? Deixarem passar els dies, però ens resistim a creure que el diàleg està trencat. La situació és prou complicada com per no comptar amb la segona força del país. Insisteixo: no fer res, no és l’alternativa. I quines alternatives han posat sobre la taula? Cap.

L’acord de pressupostos amb el PP ha estat això: un acord de pressupostos. Ni més ni menys. I valorem la seva responsabilitat, enfront d’altres partits que n’haurien de tenir molta més i haurien de fer una reflexió profunda sobre com actuen.

I des de CiU mantenim la mà estesa a la resta de forces per arribar a acords, especialment al PSC i ERC. Bona mostra d’això és la Llei Òmnibus sobre Urbanisme aprovada dimecres al Parlament amb el PSC. No pensem llançar la tovallola.

Des de CiU, el got mig ple

30 setembre, 2011 in Parlament de Catalunya, Ple del Parlament

Just fa una estona que s’ha acabat el Ple del Debat de Política General al Parlament, el primer amb Artur Mas com a president de la Generalitat. I a l’hora de fer balanç em podria decantar per veure el got mig buit o mig ple.

Mig buit perquè l’oposició i, sobretot, l’exTripartit (PSC, ERC, ICV) han fet un exercici de Ponç Pilat rentant-se les mans com si res tingués a veure amb ells (amb alguns matisos perquè ERC sí que ha estat capaç de fer certa autocrítica). Com si el Govern de Mas fos el culpable de tots els mals. Mig buit per la tristesa que em provoca veure la incapacitat d’alguns de posar el país primer i per davant de tot. Mig buit per la incapacitat d’alguns d’adonar-se que el país està en un sot i cal que remem junts en aquest vaixell per no anar a la deriva. Mig buit per la curtesa de mires d’alguns i la incapacitat de fer un exercici d’autocrítica.

Potser ho podríem fer millor, tot és sempre millorable, però “fem” i tenim el coratge de fer el que toca fer per tenir un futur millor, encara que algunes mesures puguin semblar impopulars. Com he dit moltes vegades: tot té un sentit, no es fa per gust o per caprici sinó per necessitat i pensant en el bé col·lectiu.

Però jo m’estimo més veure el got mig ple. Mig ple perquè tenim un president de la Generalitat que demostra valentia i coratge i, lluny de rentar-se les mans de l’herència trobada, afronta els cops de cara i els entoma. Mig ple perquè tenim un president que amb la seva actitud dóna esperança en què l’esforç i la feina ben feta no té fronteres. Mig ple perquè, més enllà de la picabaralla política, hem estat capaços d’arribar acords amb gairebé tot els grups en aspectes troncals: foment de l’ocupació, pacte fiscal, llengua o infraestructures (corredor del mediterrani), entre d’altres. Mig ple perquè el balanç és que totes les propostes de resolució de CiU han tirat endavant i això és un aval clar al full de ruta del Govern. Mig ple perquè tot té un sentit: aixecar el país. Temps al temps.

ENTRA-SURT, SÍ-NO

22 juliol, 2011 in Catalunya, Parlament de Catalunya

En els primers set mesos del Govern Mas hi ha coses que s’han incorporat a la política catalana i d’altres que han sortit:

-Entra: Credibilitat, capacitat, seriositat, mà estesa i consens.

- En surt: Discrepàncies, indecisions, contradiccions, manca de lideratge, desprestigi internacional.

- Retallades? No. Ajustos, contenció, austeritat i reformes per, esforçant-nos avui, tenir un País millor demà. Sí.

- Pressupost ajustat? Sí. Per desig? No. Per caprici? No. És el que es pot fer i toca fer. No volem acabar com Grècia.

- Algun socialista. Debatent-se en la necessitat de ser útils al País, de no ubicar-se en el NO permanent. Encertant la investidura o el paquet de lleis òmnibus.

- Les famílies socialistes. Acaronant perillosament a Rubalcaba, a qui reconeixem tant l’habilitat política com la desconfiança que ens genera la seva ment jacobina. PSC, ull!!!

- Els populars. Arremangant-se en positiu pels pressupostos; bé. Fent demagògia amb la llengua. Massa ocupats en la salivera que els produeix una possible majoria absoluta, com la de Camps? Caldrà treballar per evitar-ho. Sempre hi ha un “galibier” disposat a entreposar-se amb un que va de guanyador. Catalunya ha de ser aquest coll.

- Els republicans. Esperant l’Oriol? I nosaltres també.

- Els ICV-Euia; Indignats?

- CAT; Sí. I a la matricula. No vam quedar que no discutiríem de “chapitas”? Doncs deixem de discutir i posem-nos-el.

- Papers de Catalunya. (Mal anomenats de “Salamanca”). Són on havien de ser; a l’Arxiu Nacional. Normalitat.

- Plens llargs i feixucs. Senyal que es fa feina, tot i els problemes que apareixen; alguns diputats perden els papers i l’educació. Deu ser la calor.

- Coses bones d’aquest període de sessions: El primer amb el President Mas, el primer amb una Presidenta del Parlament,  el primer amb reconeixement a en Pep Guardiola, amb una Vanguardia en català, amb ja 50 anys d’Òmnium, amb l’Alcalde Trias i celebrant avui mateix la capitalitat del mòbil fins el 2018… Coses bones, coses nostres que tenim.

Comentaris recents

  • Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
  • Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
  • Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
  • anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
  • Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
Les Meves Intervencions Pregunta'm