“Capità de la meva ànima”

La setmana passada vam viure l’últim ple d’aquesta legislatura on es va escenificar fidelment el que ha estat el Tripartit II amb la seva divisió en les votacions i en un tema tan cabdal com és la reforma laboral.

Però bé, ja hi haurà temps de fer balanç del llegat que deixa el Tripartit i el balanç més important i definitiu el faran els ciutadans a les urnes el proper 28 de novembre.

Permeteu-me, però, que aprofiti aquestes ratlles per fer un altre balanç, un balanç intangible però tant o més important que el tangible. Han estat aquests uns anys convulsos, agitats i plens de picabaralla política. L’ànima d’un poble es ressent d’aquests períodes. Val a dir que el país ha donat mostres de fortalesa. Al llarg d’aquests anys hem assistit a diverses situacions en les quals calia donar resposta des del País a situacions que dificultaven el nostre avanç.

Davant d’aquestes situacions s’ha produït sempre una resposta per part de la societat catalana, de rebuig o de resposta: l’acte de l’IESE per reclamar la gestió de l’aeroport d’El Prat, l’editorial conjunt “La Dignitat de Catalunya” per defensar el nostre Estatut o la manifestació del 10-J on el poble de Catalunya va fer sentir la seva veu en defensa del nostre autogovern. Societat civil, mitjans de comunicació i ciutadania han fet sentir la seva veu, però hem estat capaços de transformar aquesta veu en fortalesa interior?

Els nostres governants no han sabut transformar tot aquest cabdal social en iniciativa política. Erms de lideratge, la nostra fortalesa interior s’ha ressentit. Deixeu-me recordar aquí un petit fragment del poema “Invictus”:

“No importa com d’estreta sigui la porta

Quants càstigs s’escriguin al paper de la sentència

Jo sóc l’amo del meu destí

Jo sóc el capità de la meva ànima”

Aquí, al nostre entendre, està la resposta: el Govern no ha exercit de capità de la nostra ànima, ha flaquejat davant les dificultats, ha permès que el desànim s’instal·lés, s’ha rendit abans de començar.

Els valors de la nostra societat hi són, la voluntat de la nostra gent hi és, el vestit es pot refer de nou, però sobretot cal que el futur Govern entengui que el seu exemple, el seu rigor, la seva fortalesa i el seu lideratge han de ser la corretja de transmissió de l’impuls de tot un poble. “I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival”.