Artur Mas
CARTA AL PRESIDENT MAS, TAMBÉ
Publicada a La Vanguardia
President, no sóc massa partidari d’anar a remolc de titulars de premsa, ni de plantejaments fets amb l’afany de la pròpia notícia i prou. De totes maneres entenc que amb la carta oberta que li feia ahir el President d’ERC, es planteja no només el girar full dels temps passats sinó, sobretot, acompanyar el Govern de Catalunya en la solució d’un dels problemes més grans que arrossega el País: el dèficit fiscal que ens asfíxia i ens va empetitint de mica en mica.
Sabem que les relacions del nostre grup amb ERC durant els darrers anys han estat farcides de desavinences, desconfiances i amb molts pocs punts d’encontre. Essent com som nacionalistes, no ens hem deixat endur mai per la picabaralla dreta-esquerra, ni tampoc sota plantejaments estrictament ideològics més o menys socialdemòcrates, liberals, conservadors, … però el cert és que hi ha hagut distància, molta distància. Hem construït ponts amb altres forces polítiques que tenen o defensen projectes allunyats del nostre. Forma part de la nostra manera de fer; buscar més el que t’uneix que no el que et separa. Dit això, i en el cas concret d’ERC, crec que cal destacar a més a més de la carta oberta que li dirigia ahir el seu nou president, una declaració important feta pel senyor Carod Rovira el juny passat. Deia que el principal objectiu del tripartit era eliminar convergència, “…ens vam veure més forçats a fer un govern en què una de les idees més clares era que no governés CiU. Potser aglutinava més això que la visió que compartíem els tres grups polítics (…)” i afegia que ERC una vegada al govern “…no va saber valorar la capacitat de resistència que tindria CiU a l’oposició (…)”. És en aquesta declaració i en el propi canvi que articula ERC amb la seva nova direcció, on cal veure-hi no la certesa del que dèiem nosaltres en relació a la finalitat última dels tripartits, sinó el superar les batalles i cercar punts de trobada.
Cercar punts i actuar amb la mà estesa envers tothom, ha estat la nostra conducta. També la del Govern que presidiu, la del Govern de Catalunya. Dieu que no teniu voluntat d’encapçalar un Govern de CiU, sinó el de tots els catalans, i és per això que vull destacar que no hagueu caigut en la temptació de buscar un adjectiu per a definir el vostre Govern. Essent així, és fàcil constatar que sou el primer que exigeix una gestió seriosa del dia a dia, també que tingueu coratge per endreçar l’administració, també per a recuperar el prestigi i l’autoestima, i lògicament per enfortir la nació. I amb tot això no cal imaginar que sereu el primer en voler avançar cap a una solució al problema financer que arrossega el nostre País.
Crec President Mas que, al costat d’un amplíssim convenciment social i capacitat de mobilització de la societat civil, un pacte fiscal en la línia del concert econòmic també compta amb la disposició de moltes forces polítiques.
Oriol Pujol i Ferrusola, secretari general adjunt de CDC.
ENTRA-SURT, SÍ-NO
En els primers set mesos del Govern Mas hi ha coses que s’han incorporat a la política catalana i d’altres que han sortit:
-Entra: Credibilitat, capacitat, seriositat, mà estesa i consens.
- En surt: Discrepàncies, indecisions, contradiccions, manca de lideratge, desprestigi internacional.
- Retallades? No. Ajustos, contenció, austeritat i reformes per, esforçant-nos avui, tenir un País millor demà. Sí.
- Pressupost ajustat? Sí. Per desig? No. Per caprici? No. És el que es pot fer i toca fer. No volem acabar com Grècia.
- Algun socialista. Debatent-se en la necessitat de ser útils al País, de no ubicar-se en el NO permanent. Encertant la investidura o el paquet de lleis òmnibus.
- Les famílies socialistes. Acaronant perillosament a Rubalcaba, a qui reconeixem tant l’habilitat política com la desconfiança que ens genera la seva ment jacobina. PSC, ull!!!
- Els populars. Arremangant-se en positiu pels pressupostos; bé. Fent demagògia amb la llengua. Massa ocupats en la salivera que els produeix una possible majoria absoluta, com la de Camps? Caldrà treballar per evitar-ho. Sempre hi ha un “galibier” disposat a entreposar-se amb un que va de guanyador. Catalunya ha de ser aquest coll.
- Els republicans. Esperant l’Oriol? I nosaltres també.
- Els ICV-Euia; Indignats?
- CAT; Sí. I a la matricula. No vam quedar que no discutiríem de “chapitas”? Doncs deixem de discutir i posem-nos-el.
- Papers de Catalunya. (Mal anomenats de “Salamanca”). Són on havien de ser; a l’Arxiu Nacional. Normalitat.
- Plens llargs i feixucs. Senyal que es fa feina, tot i els problemes que apareixen; alguns diputats perden els papers i l’educació. Deu ser la calor.
- Coses bones d’aquest període de sessions: El primer amb el President Mas, el primer amb una Presidenta del Parlament, el primer amb reconeixement a en Pep Guardiola, amb una Vanguardia en català, amb ja 50 anys d’Òmnium, amb l’Alcalde Trias i celebrant avui mateix la capitalitat del mòbil fins el 2018… Coses bones, coses nostres que tenim.
La porta continua oberta
Avui s’ha fet públic que s’ha tancat un acord amb el PP perquè el Govern presidit per Artur Mas pugui tirar endavant els pressupostos 2011, amb la seva abstenció. Cal agrair l’actitud responsable del PP per no impedir que els pressupostos puguin ser aprovats , uns pressupostos que no són els que ens agradarien però són els que toquen davant el moment de crisi que vivim.
Aquest pacte no és un pacte per a quatre anys, és un pacte per a la responsabilitat. L’oferiment de responsabilitat la vam fer a tots els grups parlamentaris, no només al PP, sinó també al PSC i ERC, que han preferit mirar cap a una altra banda enlloc de sumar, quan segurament haurien de ser els primers en sentir-se coresponsables de les mesures que el Govern del president Mas haurà d’aplicar. En cap cas hem demanat mai una adhesió total als pressupostos, però sí un gest de responsabilitat que es traduís en una abstenció. De moment, només el PP ha entès el context. La porta encara continua oberta. PSC i ERC encara hi són a temps per reconsiderar el seu vot i abstenir-se en la votació final de pressupostos que tindrà lloc en l’últim ple.
Des del primer dia hem dit que som conscients que no tenim majoria al Parlament i per aquest motiu sempre hem ofert la mà estesa per negociar amb els diferents grups de l’arc parlamentari. Hem arribat a un acord amb el PP sobre els pressupostos sense renunciar a altres acords amb altres grups i un bon exemple és la Llei Òmnibus, on estem disposats a arribar a acords amb tothom. I sí, amb el PSC també.
A propòsit del president Pujol
Benvolguts i benvolgudes. Feia dies que no escrivia cap reflexió al bloc. Exactament des de després de les eleccions del 28N, que ho vaig fer per donar-vos les gràcies. Des de llavors, ha pres possessió el president Mas, ha pres possessió un nou Govern i fa poques setmanes vaig ser escollit pel Consell Nacional nou secretari general adjunt de Convergència. Nous reptes que intentarem afrontar i complir amb el màxim compromís amb Catalunya. Lamento i demano disculpes per aquest parèntesi de temps i crec que és oportú trencar-lo avui a propòsit del president Pujol.
El president Pujol va afirmar ahir que l’alternativa a un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà ara ja només podria ser la independència.
Té importància perquè aquesta és una reflexió d’un home que està en contacte amb la realitat del país i que, a més a més, coneix la realitat d’Espanya, de la qual n’ha tingut una visió privilegiada durant els 23 anys que va ser president de la Generalitat, tant amb governs del PSOE com amb governs del PP.
La reflexió del president Pujol encaixa perfectament amb el full de ruta marcat per Artur Mas i amb la idea d’una transició catalana cap al dret a decidir i amb el que va declarar fa uns dies quan va dir “Si Espanya no se mueve, no hay encuentro sino ruptura”. I em pregunto, és molt diferent del que diu el president Pujol?
El president Pujol també parla de fracàs, en aquest sentit, del model de l’estat de les Autonomies o del café para todos, un fracàs que el mateix president del Congrés dels Diputats i dirigent del PSOE, José Bono, reconeix.
Segons el meu parer, l’única cosa que se li podria retreure al president Pujol és que hagi estat ell, precisament, i Catalunya durant tots aquests anys la locomotora d’aquest estat de les autonomies amb aquell argument de: “El que demanem per a nosaltres, si després Espanya ho generalitza no és cosa nostra”. Certament, amb aquest exercici i voluntat d’emular o imitar el que Catalunya tenia, algunes Comunitats Autònomes tenen competències que no les volien i se les van haver d’empassar com, per exemple, en matèria de Sanitat o Ensenyament. Per això, recullo la frase que alguns dirigents espanyols han dit en més d’una ocasió. “No queremos más para vosotros, porque no queremos más para nosotros”.
Té raó el president Pujol quan analitzant el nacionalisme actual l’ubica en un sentiment i amb una voluntat d’articular el dret a decidir de manera molt més contundent que anys enrere. Però aquest és un anàlisi molt simple perquè qualsevol el va poder observar en la manifestació del 10J. I el president Pujol planteja una altra reflexió important i és que el col·lapse autonòmic, que per alguns es fa insostenible, sens dubte és una oportunitat per a Catalunya. Hi estic d’acord.
I un altre apunt. Les reflexions del president Pujol són semblants a d’altres polítics en actiu i potser ara ja no és el moment que Catalunya continuï responent (ja hem dit no al café para todos i ja hem dit que volem el que és nostre), sinó que és el moment en el qual Catalunya té dret a preguntar.
Gràcies
Us vull donar les gràcies. Gràcies per ser-hi, gràcies per confiar en nosaltres, gràcies per mantenir-vos ferms a les dures i a les madures, gràcies per fer-nos costat, gràcies per formar part del canvi per una Catalunya millor.
Intentarem no defraudar tanta i tanta gent que ha confiat en nosaltres i que ha dipositat la seva confiança en nosaltres. Som conscients que molta gent farta del Tripartit ens ha cedit el vot per intentar encarrilar el país. I des d’avui mateix treballem amb aquest objectiu: aixecar el país, treure’l del sot en què es troba i recuperar la nostra autoestima malmesa.
Sota el lideratge d’Artur Mas intentarem formar un Govern de la Generalitat per a tots els catalans, obert a tothom, sense adjectius i sense cotilles. Rigorós i seriós. Un govern per a tots i de tots. La situació és complicada, molt complicada, i necessitem l’ajuda de tots. Per això, també demanem a la resta de grups que facin una oposició constructiva i no destructiva perquè el moment requereix sumar i no dividir.
Gràcies a tots i a totes per voler formar part del canvi. Espero que pugueu sentir-vos orgullosos de formar-ne part.
Qui sóc
Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d'una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M'he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a "allò col·lectiu", en valors cristians i de catalanitat.
Comentaris recents
- Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
- Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
- Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
- anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
- Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
