Quin guirigall!

M’entristeix el debat que ahir vàrem protagonitzar els portaveus de tots els grups parlamentaris al programa ‘Àgora’ de TV3. La tònica va ser el guirigall i les constants interrupcions per intentar distreure el representant de l’altre partit i fer palès davant els telespectadors allò que ens separa i ens diferencia, en comptes de ressaltar el que ens uneix. És una llàstima i un mal exemple.

No es pot parlar de consens i unitat i fer un debat com el d’ahir, més propi de la campanya electoral que no pas d’un moment de transcendència pel país. A part d’estar-me callat tant com vaig poder, vaig estar temptat d’aixecar-me i marxar. Per què no ho vaig fer? Doncs no ho sé. Me’n penedeixo doncs, en no haver-ho fet, vaig acabar formant part d’una de les pitjors imatges que s’ha transmès des de la política. Un fet especialment greu en el delicat moment que viu el nostre país i del que hauríem de prendre nota per tal de no repetir.

La unitat i fortalesa interior que Catalunya necessita és molt major que en altres ocasions, perquè no hem de fer front només a la sentència sinó a la voluntat política que defineix a la perfecció el President del govern espanyol, senyor Zapatero, quan diu “conseguido el objetivo”.