CiU

Sense incentius

Us vull recomanar una entrevista de l’Enric Juliana a Bernaldo de Quirós, publicada a La Vanguardia el passat 12 de setembre, en la que aquest acadèmic, membre del consell editorial del diari El Economista i col·laborador de diversos mitjans, desgrana el que ell anomena “la cuestión catalana”. I ho fa amb encert i, fins i tot, amb pedagogia.

Quirós no és sospitós de ser catalanista, ans al contrari, es declara simpatitzant del PP, però adverteix que el règim autonòmic és insostenible i pot acabar portant Catalunya a la independència. Ho comparteixo. Més enllà de qüestions identitàries, ideològiques i culturals, que hi són i amb molta força, econòmicament, Catalunya no troba incentius per a continuar amb el model actual. No calen les comparacions amb el sistema alemany, on s’estableix un topall màxim a la solidaritat, sinó simplement observar l’estrangulament financer del país amb molts ajuntaments arruïnats i molts serveis bàsics en perill.

Hem de batallar desacomplexadament pels diners dels catalans perquè, continuar amb el país que hem somiat, i que els nostres fills el puguin gaudir, depèn de tenir recursos.

Comissió de desgast

Un nou concepte polític ha passat a formar part, tristament, de l’imaginari del Parlament de Catalunya: Comissió de desgast. Perquè les constants incongruències dels grups parlamentaris que donen suport al Govern pel que fa al desenvolupament de la Comissió, anomenada, d’Investigació sobre les Irregularitats Detectades en la Gestió del Palau de la Música, confirma el veritable motiu d’aquesta Comissió: una estratègia de desgast dirigida contra CiU, a pocs mesos de les properes eleccions.

No respondrem amb la mateixa moneda. Fan a CiU culpable d’una suposició, d’una hipòtesi. Utilitzen per a tot això notes estranyes, suposades cartes sense signar…. No respondrem de la mateixa manera però tampoc callarem. Exigim al Govern Tripartit explicacions pel fet que s’hagi imputat (sí, això no és una hipòtesi, ni una nota, ni una carta sense signar i sense segell, és una imputació) a un membre de Presidència del Govern Tripartit, avui Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per ser el cervell d’una “operació especulativa immobiliària”. En l’anomenat Hotel del Palau al Govern de Catalunya li haurien “volat” ni més ni menys que 5′6 milions d’euros.

Tothom és innocent, tothom, fins que es demostri el contrari, però carai, uns pretenen que demostrem la nostra innocència i a d’altres, imputats per la jutgessa, no se’ls demana ni una sola explicació?

Podríem haver acabat la legislatura d’una altra manera. El Tripartit va començar fa set anys criminalitzant-nos i acaba aquest trist període de la mateixa manera, acusant-nos. Molt probablement és el recurs de qui no té res més a explicar, res més a oferir.

  • Carles Navarro: Valents i actius. Amb idees i decisió. Així és com cal. Endavant Catalunya!!. Fem pinya!!
  • Cesar Garcia Esteller: Oriol, he vist el vídeo la teva conversa amb la Marta Jové, amb el tema dels treballadors...
  • Joan Vergés: Tothom és necessari i ningú imprescindible. Malament quan en un país tenim persones que no podem...
  • Joan Vergés: A cada acció li correspon una decisió, així com a cada decisió li correspon una actitud, i això penso...
  • Núria: Totalment d’acord amb la dita. Només s’ha de penedir qui no fa res per avançar. Provar coses,...
Les Meves Intervencions Pregunta'm