Un cop passades les eleccions generals és l’hora que tothom es resituï al seu lloc. ERC ja ho ha anat fent en els últims mesos, iniciant un procés que enterra els tripartits. El PSC es troba en un procés congressual que haurà de portar-lo a decidir si opta per més Catalunya o per “más de lo mismo”. I al PP se li ha acabat el moment dels discursos i li ha arribat l’hora dels fets. És a dir, tota la retòrica que ha anat utilitzant de la lluita contra el dèficit, contra l’atur i sobre la creació d’ocupació l’haurà de començar a posar a la pràctica. I no ho tindrà fàcil, però haurà de prendre decisions que el Govern de l’Estat no ha pres fins ara i que Catalunya fa temps que ha empès.

En aquest sentit vull posar l’accent en què una part de les mesures que ha d’aplicar el govern del President Mas són conseqüència de la morositat amb la que ha actuat el Govern de l’Estat en els últims anys. Catalunya predica amb l’exemple, pel que fa a mesures d’austeritat i de contenció de la despesa, però exigeix allò que li pertoca: els fons de competitivitat i la disposició addicional III.  I, evidentment, el Pacte Fiscal.

I aquesta és una de les incògnites sobre quin PP ens trobarem: si el que compleix el que deia fa pocs mesos quan estava a l’oposició respecte al fons de competitivitat, per exemple, o el que vol continuar deixant a deure; el que es mostrava sensible a escoltar la proposta del Pacte Fiscal o el que es tanca en banda.  El que està clar és que Catalunya no està disposada a renunciar a allò que li pertoca i que necessita ara més que mai.

A Madrid farem valer i sentir “la nostra força”, gràcies a un resultats històrics de CiU a Catalunya; i al Parlament continuarem treballant amb seriositat, responsabilitat i coherència i continuem oberts a ser ajudats per aquells que es vulguin arremangar pel país i vulguin deixar de banda la politiqueria.