Qui sóc
Vaig néixer un 20 de desembre del 1.966 en el si d'una família nombrosa i sóc el cinquè de set germans. M'he criat i educat en un clima de molta llibertat personal, de poques imposicions, de valors referencials com la responsabilitat personal, la coherència, la pertinença a "allò col·lectiu", en valors cristians i de catalanitat.
Comentaris recents
- Jordi Aluju: Es que la gent del carrer en sap molt !!!
- Montserrat Parals Suñé: Sr. Pujol això que diu vostè em sembla molt bé, però n’és conscient que les paraules se les...
- Pep: M’agrada seguir vos al parlament, a les rodes de premsa i en diferents programes, conferències i estic...
- anna mª Linares Domènech: probre i disortada Catalunya que els seus enemics amb totes les estrategies malicioses...
- Oriol: És una opció, una proposta, que altres vegades s’ha fet: utilizar la premsa estrangera per fer...
Exel.lent llibre, Oriol. Jo també he gaudit d’ell.
Però si ens quedem només en el títol, em pregunto si els catalans-catalans en podriem escriure un que fos “contra el vent del sud”. El vent del sud que ens arriba a Catalunya és un vent violent, arremolinat re-escalfat, que pretèn cremar-ho i arrancar-ho tot de socarrel. Els Catalans, com els joncs, no ens trenquem; ens dobleguem. Però aquest vent del sud ja ens està fent tocar amb el cap a terra. Fins quan?
Doncs et faré cas i el llegiré. Un petó
doncs el llegiré m’has encuriosit
Merci oriol per la recomanacio, he de regalar un llibre i veig una bona opció després de llegir el teu post.
El llegiré.
Ultimament estava una mica fart dels correus electronics i mails. A veure.
Una abraçada.
Benvolgut Sr. Oriol Pujol, t’agraeixo moltíssim els comentaris tan positius sobre la simpàtica novel.la “Contra el vent del Nord” de Daniel Glattauer que hem publicat a La Campana. Ja deus saber que la millor manera de donar vida a un llibre és escampant-lo a través del boca-orella. Potser t’agradarà saber que al novembre treiem la continuació “Cada set onades” que segons el meu gust no baixa llistó ni decep. Espero que a tu tampoc. Ja veuràs com només començar aconegueix un grau d’humor superior, a mi em sembla, que qualsevol situació relatada en el primer. El 17 de novembre vindrà l’autor a Barcelona. A les entrevistes és veurà que Daniel Glattauer té el cap ben amoblat. I res, repetir -te les gràcies, que el 1.000.000 d’exemplars venuts en llengua alemana seran dificils de superar (jaja) però sí que amb gestos com el teu, podem aconseguir unes xifres de venda que facin que ni Glattauer, ni uns quants alemanys més (lligats al món editorial) oblidin que val la pena comptar amb el català.
ooohhh a mi també em va agradar moltissim….m’el vaig llegir en pocs dies…no podia deixar de llegir…i ara ja fa com 4 mesos que espero que surti la segona part…..vingaaaa!!!!!!
Jo també l’haig de llegir però per fer un treball d’escola. Tot i que segons el que has explicat sembla bastant interessant.
Per cert sóc el Genís Gil el fill de l’Andreu Gil no sé si el recordes de quan vas fer la mili.
Absolutament d´acord, molt RECOMANABLE, és una lectura amena, lleugera però amb un rerefons en el que qualsevol de nosaltres ens hi podem trobar.
Aquest cap de setmana començaré la continuació ” Cada set onades”.